Una vetllada inolvidableDSC09843

Una vetllada inolvidableUna vetllada inolvidable. Vaig decidir celebrar els meus 43 anys amb un sopar festa, reunint a persones que han marcat la meva vida. Aquest desig va ser espontani i carregat d’emocions. Vaig actuar més per instint que per racionalitat, com sol ser habitual en mi. La determinació de posar una data i passar a l’acció va ser crucial. Ahir, 2 de març de 2013, 39 persones, juntament amb algunes que no van poder assistir físicament per circumstàncies personals, es van reunir per celebrar el meu aniversari, provenint de diversos àmbits personals i professionals, edats i situacions personals.

DSC09883

Soc una persona bastant inquieta

Tots sabeu que soc una persona bastant inquieta. Creu en les persones per sobre de tot i en el meu cercle de vida interactuo per igual amb cadascú de vosaltres. Empatitzo amb tu i interactúo per com ets, per com penses, per com pots estar sentint, per com crec que ho necessites. I això només ho puc saber observant-te, veient què et fa estar bé, què et fa estar malament, què et motiva, què no et motiva… Per a mi, cada un de vosaltres sou únics i cada moment amb vosaltres és únic. Aprenc del que compartiu amb mi, i compartiu amb altres i us obriu amb mi per com soc.

Penso massa

DSC09824Molts de vosaltres em dieu que penso massa i que hauria de deixar-me portar, posiblement teniu tota la raó, peró si de forma espontànea ho sabes fer, ja ho estaria fent. Possiblement, moments com els d’ahir, on devant d’un desig o una necessitat meva, no veu dubtar a venir i estar al meu costat fa, que surgeixi la meva espontaneetat i la meva por a no saber fer el millor que se fer. Obrir els cors de les persones i interactuar per un bé comú i necesari per aquest món en el que vivim.

Puc agraïr moltes coses a totes i cada una de les persones que formen i han format part de la meva vida, peró com que també soc especialista a deixar-me a alguna persona quan faigs els agraïments públics, avui no nomenaré a ningú en especial, peró tots ho sou.

Tenia moltes ganes de bufar les espelmes

Vull resaltar una cosa molt concreta, i és que tenia moltes ganes de bufar les espelmes i no hagués imaginat mai, que un desig tan gran es veiés correspós amb la manera com ahir vaig poder bufar-les, perqué alhora de fer-ho vaigs poder-vos anar abraçant un per un i donar-vos les gràcies dos desitjos emocionals en un. Pels que no vau poder ser-hi us poso l’enllaç de la canço “Avui fas Anys”que va sonar mentres bufava 43 espelmes.

En definitiva, Molts ja em vau mostrar les mostres d’afecte i de lo bé que us ho vau pasar.

Finalment, desitjar una cosa individual s’aconsegueix fent partíceps a les persones del teu entorn. I us conec una mica a t@ts, i tots sou únics, peró teniu quelcom en comú…
Gràcies a t@ts, us estimo molt i a seguir caminant, junts estem fent moltes coses.

Edo Òptics WhatsApp
WhatsApp