Mirada interior

 

Mirada interior… estic passejant pel camí de la vida, i la millor recompensa és compartir moments amb persones que et trobes caminant com tu. Comparteixes converses, nervis, alegries, tristeses, mirades, somriures,… a vegades vols anar sol, peró sempre acostuma a ser quan no et sents bé amb tu mateix i no tens ganes de mostrar als altres lo “aneguet lleig” que et sents.

remoure el meu interior

Durant molts anys he estat caminant amb companyia, però realment anava sola. Quinze dies de conversa amb en Miquel m’han fet obrir els ulls. Ha sabut remoure el meu interior i ha destapat la capsa de desitjos i pensaments. Ha aconseguit que moltes de les meves preguntes comencin a trobar respostes. M’ha demanat, si us plau, que m’obri, que exterioritzi i que sàpiga trobar realment com vull ser. Que escrigui i comparteixi, però de manera diferent a la que he vingut fent fins ara.

Gràcies

Gràcies Miquel, per “obligar-me” a ser jo mateixa a descobrir tot el que m’he amagat a mi mateixa, per una manca d’autoestima per una falta de seguretat i voler viure una vida que no em pertany.

Finalment, jo em pregunto. Quanta gent hi ha que viu amagada de la seva propia realitat, per por a mostrar-se tal com és?

Bona nit i gràcies a totes les persones que esteu acompanyant-me i esteu compartint.

petonets

silvia

Edo Òptics WhatsApp
WhatsApp