L’estímul extern

 

Com reacciones devant L’estímul extern? Agraeixo a l’Alicia que fes el següent comentari “Amor i pau, molt bonic. Però, que fas quan dones molt i reps poc? Segur,que fins i tot a tu algun cop t’ha passat. Com reacciones?”

Em permet  introduir el meu escrit d’avui que l’inicio amb un pàrraf del llibre de Stephen R.Covey ” Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva” i  compartiré els meus pensaments, fruit de l’experiencia tant positiva com negativa. Evidentment m’he trobat amb moltes situacions diverses i en algunes (més de les que jo hagués volgut)  he donat i no he rebut res a canvi.

…De hecho, mientras no tengamos en cuenta cómo nos vemos a nosotros mismos (y cómo vemos a los otros) no seremos capaces de comprender cómo ven los otros y qué sienten acerca de sí mismos y de su mundo. Sin consciencia, proyectaremos nuestras propias intenciones sobre su conducta, y al mismo tiempo nos consideraremos objetivos…

Tot sovint, m’he permés el luxe de creure que tothom pensa i veu les coses de la mateixa manera que les veig jo. Quantes vegades quan he vist una cosa que no m’ ha agradat, he girat el cap per canviar la mirada? quantes vegades he tancat els ulls per no veure el que tenia devant, o per assegurar-me que el que estic veient és real? Al final he entés que és una qüestió d’acció- reacció. Si el que tinc devant m’agrada, interiorment sento una sensació positiva i favorable, jo estic contenta i feliç, és una sensació de tranquilitat,pau, amor,… Peró que pasa quan el que tinc devant no m’agrada? la resposta interna, l’emoció que desperta en el meu interior és de rebuig, de malestar, d’incomoditat,… i em dóna lloc a sentiments d’allunyament, ràbia, inconformitat,…

Pareu-vos a pensar si aixó que em pasa a mi, només em pasa a mi. O potser també us passa a vosaltres?

En aquest precís moment és quan començo a gestionar les meves pròpies emocions, i les meves pròpies accions. Devant de cada situació sempre s’em presenta el mateix dilema : ¿em deixo portar per l’emoció interna que m’ha generat un estímul extern que jo no puc controlar? , o agafo aire, respiro i ¿decideixo gestionar el sentiment intern que se m’ha generat i que jo si que puc controlar (amb més o menys esforç i millor o pitjor resultat)?

Porto molts anys deixant-me portar pel sentiment i reaccionar, com en definitiva, em fa sentir i estar malament. S’ha de ser molt constant, perseverant per canviar una forma de fer i ser, peró també és molt trist està condicionat per formes de ser o estar que no t’agraden i que et fan sentir angoixat, malhumorat,.. Per tant, mica en mica i a partir de sentir internament que l’amor es multiplica, he optat per un model d’acció proactiu, tot hi que en ocasions molt puntuals em surt el model d’acció reactiu.

Amb el temps, he aprés que jo soc responsable de la meva propia vida, el meu caràcter té una part genètica i té una part adquirida o condicionada per les decisions que he hagut de pendre enfront de situacions, circumstàncies i persones que hi han hagut en el meu entorn (el que en diuen cercle d’influència).

hi ha una relació directe de com estic jo i de com reacciono

També, he experimentat, que hi ha una relació directe de com estic jo i de com reacciono devant de la circumstància que s’em planteja al meu devant, les coses pasen d’una manera o d’una altra  i en certa forma faig que les coses pasin en una direcció (la que jo vull) o en una altra (la que no vull).

Enllaçant  amb la pregunta de l’Alicia, torno a preguntar-me  ¿com puc fer que totes les coses pasin com a mi m’agradaria que pasesin? ¿com puc arribar a obtenir d’una altra persona la resposta que jo vull ? I veig que ara com ara, no tinc la resposta ni la recepta màgica. Estic en via d’observació del meu entorn i de com reacciono, i de canviar els meus hàbits de reacció, estic en vies de gestió del meu comportament,…i poder  trobar  resposta a totes aquestes incògnites. Puc dir que he conseguit canviar, el fet de  no “molestar-me”, ni “enfadar-me”,…devant d’aquestes situacions  que no desitjo, peró continuo tenint petits moments de “frustració” (per no saber gestionar aquestes emocions), i la manera més estable de gestionar-los és subordinar els meus impulsos als valors.

… i vosaltres? com responeu a l’estímul extern? cap a on subordineu els vostres impulsos?

Gràcies per seguir-me i aportar els vostres interrogants.

 
Edo Òptics WhatsApp
WhatsApp