La visió per crear

Ningú és prou ric o prou pobre com per no utilitzar la visió per crear, viure i sentir. Els sentits ens donen la informació per crear el nostre propi caràcter, la nostra propia personalitat i en definitiva el nostre propi entorn.

Les experiències vitals aporten força per canviar allò que  molesta. El sentiment que provoca una emoció encoratja a disfrutar del moment per viure’l o per odiar-lo. He tingut molta sort, i cada dia soc més conscient d’allò que m’ha aportat el meu pas per la vida. Les coses succeixen per causalitat i per dur-nos a un camí d’experimentació i coneixement.

Tinc una forma de veure les coses prou racional

En molts sentits, se que tinc una forma de veure les coses prou racional a la meva forma de ser. Potser la meva vista m’ha portat a ser com soc o la meva personalitat m’ ha conduit a veure com veig ?

El llegir llibres d’autoajuda, estudiar la carrera d’òptica i treballar diariament amb persones, fa que la meva existència sigui més plena i rica.

Miro enrera només per recordar aquelles preguntes que em sorgien quan em sentia impotent i desconcertada. Quantes vegades m’he preguntat, perqué no naixem amb un llibre d’instruccions sota el braç, on l’índex del llibre em vagi enunciant les diferents etapes i fases que hauré de passar, que enuncii els diferents obstacles a passar i em dongui el perqué haig de passar-los.

L’esència del meu caràcter

He descobert que l’esència del meu caràcter existeix des del moment que els meus pares en van concebir. Un cop vaig ser al món, el meu entorn familiar, la cultura i l’educació,… que em van transmetre els meus pares, i vaig rebre de l’escola, em va condicionar i forjar el meu caràcter, la meva introversió i la manca d’autoestima. Ningú en va ser el culpable, la meva forma de veure i viure les coses del meu entorn van crear allò que era. Abans em sentia malament i no entenia que  m’estava passant… ara sé que tot és fruit d’un aprenentatge i de la forma en com veig la vida i de com em veig jo i de com em veuen els altres.

També se que la meva esència es la mateixa ahir, avui i demà.Peró  quantes experiencies experiències he viscut avui, que ja em fan ser diferent a com era ahir ? i  que farán que demà sigui diferent?  Estic atrapada en aquesta cadena que avui hem dona força per seguir endevant.

Soc una afortunada de la vida . Gràcies a totes les persones que respecteu la meva forma de ser, encara que no totes l’enteneu i/o la compartiu.

Us envio petons i abraçades a t@ts, per fer del meu dia a dia, un dia únic i especial.

 

Edo Òptics WhatsApp
WhatsApp