La Mort

 

La Mort. Ahir, va ser un dia especialment trist. Vam enterrar a una persona estimada per la familia. Aquest cop, no ha estat ni la meva àvia, ni la meva mare, ni el meu cunyat, ha estat la única tieta que em quedava en vida.

De les nebodes, jo no era la que tenia més relació amb ella, peró per mi ha estat la meva tieta, estiguéssim lluny, estiguéssim aprop en la distància. Era una persona molt entranyable i físicament s’assemblava al meu pare (el seu germà). Sempre que la veia tenia el somriure als llavis i de la seva boca sortien  paraules dolces i amables.

m’ha recordat la importancia dels valors

Afrontava les coses tal i com venien, aquesta mort, m’ha recordat la importancia dels valors, el sentit que té la familia i la figura de la tieta, els cosins,… el respecte per com som cadascú de nosaltres i el compromís d’unió en situacions adverses.Cada cop veig la mort com el que és; quelcom natural. Un cop hem nascut, sabem que algun dia morirem, peró ens agrada girar la vista cap a altres moments i llocs que ens agrada més. La tendència natural és a tenir por de les coses desconegudes.

El buit que et deixa l’ausència d’un èsser estimat és molt gran

El buit que et deixa l’ausència d’un èsser estimat és molt gran. La vida, és per disfrutar-la en la màxima plenitud i aixó suposa aceptar les companyies i les ausències en tots els seus matissos. Aixó em condueix a pensar en allò que faig cada dia quan em fico al llit i em pregunto:

¿avui he fet tot allò que internament volia fer, he tingut la necessitat de fer?

Si la resposta és afirmativa, penso: si demà no em desperto, hauré marxat en pau amb mi mateixa.

Si la resposta és negativa, penso: si demà em llevo, aixó que volia fer, ho apunto com a prioritari per fer (i ho faig).

els petits missatges interns

Els objectius materials i tota la feina externa és important assolira-la i complir. Peró el més important de complir són tots els petits missatges interns que constantment afloren, peró que acostumem a amagar amb els estimuls externs (i que la majoria no van ni amb nosaltres mateixos).

Vull acabar aquesta entrada del blog, amb un escrit que vaig redactar fa uns mesos enrera i que fins ara ha estat privat.

 

“Sé que arribarà un dia, que m’adormiré i no em despertaré. Vull que quan arribi aquest dia, recupereu aquest escrit i reviviu el moment d’ara. La meva ausència no ha de ser motiu de tristor, ha de ser motiu d’orgull.
Perqué hauré viscut en cada moment del dia, hauré tingut experiencies molt bones i altres no tan bones, peró de totes elles, n’hauré format el meu caràcter i la meva forma de ser.
La vida, està formada per diferents etapes d’evolució i cada una d’elles està envolucionada per microcanvis evolutius. En el millor dels casos la suma de molts microcanvis comporta un macrocanvi, que et permet veure la vida des d’una nova prespectiva.
El naixament i la mort són els macrocanvis més grans e importants que pateix una persona i les persones que l’envolten, és per aquest motiu que us dóno les gràcies per haver-me deixat  formar part del vostre camí i de les vostres vivències. Us estimo molt”

 

En principi, la meva intenció és viure 40 anys més, espero que el meu destí m’ho permeti i poguem compartir moltes vivències i pensaments.

Un petó molt gran i que disfruteu del dia i de les oportunitats que es presentin i recordeu anar a dormir amb els deures fets.

Edo Òptics WhatsApp
WhatsApp