La Sensibilitat

Sensibilitat: és el registre conscient o subconscient dels canvis en el medi extern o intern. Per a percebre-la s’han de complir 4 condicions:
1. S’ha de produir un estímul que activi certes neurones sensitives.
2. Un receptor sensitiu ha de convertir l’estímul en un senyal elèctrica, que produeix un o diversos impulsos nerviosos quan la intensitat és suficient.
3. Els impulsos nerviosos s’han de desplaçar a través d’una via nerviosa des del receptor sensitiu fins a l’encèfal (cervell)
4. Cada regió de l’encèfal associada als receptors sensitius de cada òrgan ha de rebre i integrar els impulsos nerviosos i convertir-los en sensacions.

Per a Skeffington, els 5 processos que pateixen els éssers vius per a integrar la maduració de les diferents funcions sensorials, són el següents: (Da Fonseca, 1988) :

  • Antigravitatòri: Fa referència a qualsevol adquisició motriu que permeti l’acció permanent de la gravetat.
  • Localització corporal: Inclou totes les vivències des del mateix cos en referència a la localització, la lateralització i la direccionalitat. Permet la construcció de la imatge del cos, diferenciant el Jo i el món extern a ell.
  • Identificació: A través de la manipulació dels objectes aprenent el coneixement dels atributs, propietats i característiques.
  • Auditiu verbal: Ens dóna la base del llenguatge parlat. Es construeixen les relacions auditives-verbals de la comunicació i les relacions de la visuo-motriu.
  • La visió: És el procés sensorial més jerarquitzat. Es troba en relació permanent amb la motricitat. En el procés d’identificació assumeix el paper d’òrgan coordinador, regulador i controlador. És on es donen les interrelacions neuro-sensorials entre la visió i l’audició, entre la visió i el sentit tàctil-quinestèsic.

Les funcions sensorials:

La maduració ontogènica de la sensibilitat fetal, inclou les funcions sensorials i els sentits, següents:

  • Tacte: Es desenvolupa a partir del 2º mes de gestació. Es localitza en la capa externa o ectoderma (pell, el vell, les glàndules cebàcies, sudorípares…) i en la zona oral (llengua, llavis…) i perioral (nas, boca…).
  • Vestibular: Es desenvolupa a partir del 4è mes de gestació. Ens permet l’orientació i l’estabilització del cap, ulls i tronc en l’espai. Es localitza en l’orella i juntament amb la vista i la propiocepció permeten mantenir l’equilibri.
  • Auditiu: Es  desenvolupa a partir del 7è  mes de gestació. Permet l’orientació, localització i discriminació dels sons.
  • Visual: Es  desenvolupa a partir del 8è mes de gestació. Permet l’orientació, l’excitació, la inhibició la seqüència i la discriminació.
  • Sentits generals:Comprèn la Sensibilitat Somàtica (somato, de soma, cos) és la sensibilitat: tàctil (tacte, pressió i vibració), tèrmica (calor i fred), dolorosa, propiocepció (posició de les articulacions i els músculs i moviment dels membres i el cap) i la Sensibilitat Visceral que proporciona informació sobre les condicions dins dels òrgans interns.
  • Sentits especials: La informació sensitiva aferent que rep el SNC des de les estructures associades a l’olfacte, el gust, la visió, l’audició i l’equilibri.

Els estímuls que rep l’Infant li permet la construció d’un diàleg tònic per tal de satisfer les necessitats bàsiques i els desitjos a través de les mirades, olors, sabors, sons, pressió, carícies… la sensibilitat, constitueix un fonament important de la vida afectiva.

 

Bibliografia: Da Fonseca, Vítor (1988). Ontogénesis de la Motricidad. Madrid: G. Nuñez editor, S.A