La ontogènesis de la sensibilitat

 

La ontogènesis de la sensibilitat és el registre conscient o subconscient dels canvis en el medi extern o intern. Per a percebre-la s’han de complir 4 condicions:

1. En primer lloc, s’ha de produir un estímul que activi certes neurones sensitives.
2. A continuació, un receptor sensitiu ha de convertir l’estímul en un senyal elèctric.
3. Seguidament, els impulsos nerviosos s’han de desplaçar a través d’una via nerviosa fins a l’encèfal (cervell).
4. Finalment, cada regió de l’encèfal associada als receptors sensitius ha de rebre i integrar els impulsos nerviosos, convertint-los en sensacions.

Per a Skeffington, els 5 processos que pateixen els éssers vius per a integrar la maduració de les diferents funcions sensorials són el següents: (Da Fonseca, 1988) :

1. En primer lloc, l’antigravitatòri fa referència a qualsevol adquisició motriu que permeti l’acció permanent de la gravetat.
2. A més, la localització corporal inclou totes les vivències des del mateix cos en referència a la localització, la lateralització i la direccionalitat.
3. A continuació, la identificació es produeix a través de la manipulació dels objectes, aprenent el coneixement dels atributs, propietats i característiques.
4. Seguidament, l’auditiu verbal ens dóna la base del llenguatge parlat, construint les relacions auditives-verbals de la comunicació i les relacions de la visuo-motriu.
5. Finalment, la visió és el procés sensorial més jerarquitzat, assumint el paper d’òrgan coordinador, regulador i controlador en el procés d’identificació.

 

Les funcions sensorials:

 

La maduració ontogènica de la sensibilitat fetal, inclou les funcions sensorials i els sentits, següents:

  • Tacte: Es desenvolupa a partir del 2º mes de gestació. Es localitza en la capa externa o ectoderma (pell, el vell, les glàndules cebàcies, sudorípares…) i en la zona oral (llengua, llavis…) i perioral (nas, boca…).
  • Vestibular: Es desenvolupa a partir del 4è mes de gestació. Ens permet l’orientació i l’estabilització del cap, ulls i tronc en l’espai. Es localitza en l’orella i juntament amb la vista i la propiocepció permeten mantenir l’equilibri.
  • Auditiu: Es  desenvolupa a partir del 7è  mes de gestació. Permet l’orientació, localització i discriminació dels sons.
  • Visual: Es  desenvolupa a partir del 8è mes de gestació. Permet l’orientació, l’excitació, la inhibició la seqüència i la discriminació.
  • Sentits generals:Comprèn la Sensibilitat Somàtica (somato, de soma, cos) és la sensibilitat: tàctil (tacte, pressió i vibració), tèrmica (calor i fred), dolorosa, propiocepció (posició de les articulacions i els músculs i moviment dels membres i el cap) i la Sensibilitat Visceral que proporciona informació sobre les condicions dins dels òrgans interns.
  • Sentits especials: La informació sensitiva aferent que rep el SNC des de les estructures associades a l’olfacte, el gust, la visió, l’audició i l’equilibri.

Per tant, els estímuls que rep l’infant li permeten la construcció d’un diàleg tònic. Així, pot satisfer les necessitats bàsiques i els desitjos a través de les mirades, olors, sabors, sons, pressió, carícies. La sensibilitat, en resum, constitueix un fonament important de la vida afectiva.

 

Bibliografia: Da Fonseca, Vítor (1988). Ontogénesis de la Motricidad. Madrid: G. Nuñez editor, S.A

Edo Òptics WhatsApp
WhatsApp