Talment, quan era petita i em preguntaven… – tu que vols ser de gran?, i jo responia: – vull ser feliç.

Després d’aquesta resposta et deien: – però per tu que vol dir ser feliç? Què vols tenir? Què vols fer en aquesta vida? Jo em posava a pensar… sense saber què havia de respondre.

Ara que sóc gran et contesto i comparteixo amb tu el què per mi és ser feliç.

Ser feliç no és qüestionar-se que vols

Ser feliç és acceptar que cada una de les experiències que viuré des del moment de la meva concepció, em serviran per evolucionar, per anar definit el meu caràcter, per anar sentint i veient tot allò que vull ser, tenir o viure. Cada cosa que em cridi l’atenció la valoraré i l’experimentaré per conèixer si està en sintonia amb mi, amb els meus valors. D’aquesta manera la podré gaudir, la podré sentir i em donarà força per a fer un pas més cap a allò que m’espera o si per contra és allò que compleix les expectatives de les persones del meu entorn, de què esperen de mi.

No sóc perfecte, no tinc objectius clars, ni definits i quan les coses no les veig clares perquè desconec cap on vaig, com ho he de fer, tinc pors i divago en excés. Sóc inconformista (no sempre), sóc cíclica amb pujades i baixades, sóc temperamental, impulsiva i de contrastos, perquè també sóc afectuosa, amorosa, generosa, molt persistent i necessito entendre el perquè de les coses. M’encanta conèixer el ser i l’essència de les persones. Sóc com sóc i sóc qui sóc.

Quan em diuen: – moltes gràcies per tot, els ulls se m’omplen de llàgrimes de felicitat. Això em permet alliberar els meus prejudicis, i aprenc que això és la Felicitat. Per mi ser feliç, són moments i aquests moments vénen de quan les coses em surten de dins sense pensar-les, només quan les sento.

En un moment determinat de la meva vida, vaig decidir estudiar òptica, això em va portar a treballar a l’òptica amb la meva germana i el meu cunyat, canviar de residència de poble. Aquí vaig descobrir que no totes les dificultats visuals se solucionaven posant ulleres o lentilles i això em va portar a seguir estudiant la part de la visió binocular (el treball dels dos ulls a la vegada) i la teràpia visual. Aquí vaig descobrir que el cervell és qui veu i qui dóna la informació per entendre el que tenim davant dels ulls.

Hi ha tantes coses a escriure sobre la visió, que no acabaríem mai. El Neuromàrqueting té en compte l’emoció de qui rep el missatge i té en compte els sentits per on li arriba la informació del producte o el servei a vendre. Quan parlem dels sentits, parlem de la vista, l’oïda, el tacte, la propiocepció, el gust i l’olfacte…

Sóc feliç perquè no he defallit en trobar el meu camí cap a la felicitat, i descobrir l’optometria, m’ha portat a descobrir el món de la reeducació de l’escolta i conèixer la psicomotricitat vivenciada. I ara puc compartir els meus aprenentatges i les meves vivències amb totes les persones que esteu al meu costat i m’escolteu.

Sílvia Edo